Adrián Guerrero, el gironí que ha conquerit Suïssa

 El lateral esquerrà del barri de Blanes (Girona) de Ca La Guidó, ha aconseguit guanyar la Superlliga suïssa mancant quatre jornades amb el Fc Zürich. Un títol que l'han assolit després de vèncer al camp de l'etern rtival a domicili, el FC Basel (0-2)

Zuric, que no és la capital de Suïssa, és la ciutat més rica d'Europa, amb una renda per càpita de 78.910 euros anuals. Així ho corrobora l'índex Prosperity & Inclusion City Seal and Awards, elaborat per la consultora estratègica D&L Partners. L'estudi va comparar 113 ciutats de tot el món on, no solament, es va centrar en el grau econòmic, sinó també en la qualitat de vida, el treball, la seguretat i l'educació. Elements, que sumats, fan de la ciutat helvètica la més rica de tot el Planeta Terra.

En ella es va colar a principis d'aquesta temporada Adrián Guerrero (24 anys), un jugador “de la localitat gironina de Blanes. Concretament, soc del barri de Ca La Guidó”, posava l'accent el lateral esquerrà del FC Zürich quan se li pregunta quina població desitja que surti reflectida en el reportatge. Guerrero ha fet història amb el conjunt del Letzigrund amb qui es va erigir campió de la Superlliga de Suïssa, una gesta que el club fundat per Hans Gamper -sí, Joan per als culers- no aconseguia des de feia 13 anys. “Ho hem assolit contra pronòstic. Al principi de curs hi havia els típics especialistes que presagiaven que lluitaríem per la salvació. No sé si tenien raó, però eren auguris que no eren forassenyats. Vam perdre alguns dels nostres millors jugadors i la temporada anterior l'equip va acabar tercer per la cua”, descriu Guerrero. 

No solament l'FC Zürich no ha acabat lluitant per no baixar, sinó que va obtenir el títol de Lliga mancant quatre jornades per a posar el punt final en el feu del FC Basel, un dels seus dos màxims rivals juntament amb el Grasshoper. A Sant Jakob Park, un gol de Ceesay i un altre de Boranijasevic abans de la mitja part van posar en peus als milers d'aficionats del Zürich i van servir per a acabar amb la sequera de 13 anys. “Va ser una cosa increïble. Vam guanyar 0-2. Hi ha molta rivalitat entre les dues aficions, tenen una relació molt dolenta. Guanyar la Lliga aquí serà alguna cosa a rememorar per sempre. Estic contentíssim”, apunta un Guerrero que ja va començar amb bon peu la seva aventura amb el Zürich. “L'any passat vaig jugar al Lugano cedit pel València i aquesta temporada vaig signar un contracte fins a 2024 amb el Zürich. Des del primer moment he jugat de titular. Cal dir que la pretemporada va ser una mica difícil, encara que ja coneixia el país. Però això passa sempre: t'has d'adaptar a nous companys, entrenadors... A més, aquí es parla en alemany, mentre que a Lugano l'italià és la llengua predominant”. 

Malgrat haver signat un any esplèndid, Guerrero també ha viscut les penúries d'aquest esport. Va acabar la seva etapa de Juvenil al Barcelona sense que el club culer li donés l'oportunitat de fer el salt al filial. “És llei de vida. No era titular, tenia per davant a Cucurella i no hi vaig poder fer el pas. És complicat quan un club així et diu que no compta amb tu, vaig plorar molt, encara que ja m'ho anava imaginant. És una manera subtil de dir-te que no serveixes. Però, et poses a pensar quin és el teu objectiu com a jugador de futbol. El meu somni sempre ha estat ser un futbolista de primer nivell, això em va fer seguir cap endavant”, explica un Guerrero que després va passar pel Reus, on va patir impagaments i la desaparició de l'equip, i pel València Mestalla, on va poder debutar a Primera Divisió. “Quan em va succeir això de Reus, et pares i penses que tot passa per alguna cosa. Va ser una autèntica putada per a tots, sobretot per als aficionats que són els que segueixen el dia a dia del club. Però bé, crec que se'm va tancar una porta i se'm va obrir una finestra amb el València. Amb ells vaig poder debutar en Primera Divisió en un partit contra el Granada”, recorda amb un deix d'alegria. 

Dos anys després de tocar la glòria i “complir un dels meus somnis”, a Guerrero li queden dos anys de contracte amb el club de la ciutat helvètica. “Aquí estic molt content, soc feliç i em sento important. L'afició em vol, ho estem passant genial en aquests dies de celebracions. Malgrat que el meu contracte expira el 2024, des que vaig posar un peu en aquest club vaig ser clar. Vaig parlar amb el president per a comentar-li que ser jugador del Zürich era un pas endavant en la meva carrera esportiva, però si feia una bona temporada que no descartés fer un altre pas cap per a convertir-me en jugador d'una de les grans lligues europees. Què no succeeix enguany? Doncs no passa res, em centraré en l'equip i a poder entrar en la fase de grups de la Champions League, una competició que jugar-la és un altre somni a complir”, conclou el lateral esquerrà de Ca La Guidó, qui enguany porta 4 gols i 10 assistències i qui afirma que marcar-li al Barça en la Lliga de Campions seria “una cosa brutal”.